Del fons cap endavant: Mireia Oliver (secretària), Mariona Rabasa (presidenta), Xavier Barreda (coordinador) i Mariona Selga (responsable grup Vallès)

El passat 21 de maig, L’informatiu de Santa Perpètua va dedicar la secció de l’entrevista a la nostra associació. Alkaria, amb presència al municipi vallesà, va poder explicar la seva història, els seus objectius i els projectes que té en marxa i que ha realitzat en el passat. L’entrevista es va fer a propòsit de l’acte de presentació que vam fer al Centre Cívic La Creueta el 14 de maig.

Des d’aquí volem agrair tant l’ajuntament com l’equip professional de L’informatiu per la tasca de difusió de l’ONGD que han fet.

Del 12/04/2014 al 19/04/2014.

A qui s’adreça?

A joves d’entre 18 i 30 anys (prioritat estudiants universitaris de Magisteri i Educació Social).

Preu:

395€ (inclou: trasllat, allotjament en alberg en pensió completa, activitats i tallers).

Catalunya – (veure més)
Àrea d’intervenció: Catalunya
Localització:L’Hospitalet de Llobregat, Abrera, Lleida, Barcelona, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Vic i Girona.

Marroc – (veure més)
Àrea d’intervenció: Tinghir i Chefchaouen
Localització: Afanour i Chefchaouen
Població: 7.000 hab (Afanour) / 30.000 (Chefchaouen)
Ètnia: Amazig (Afanour) / Jebales-riffenys (Chefchaouen)
Contrapart local: Associació Afanour /Municipalité de Chefchaouen

Senegal – (veure més)
Àrea d’intervenció: Velingara
Localització: Bonconto
Població: 7.533 habitants
Ètnia: Poulars
Contrapart local: Comuna Rural de Bonconto

Perú – (veure més)
Àrea d’intervenció: Cusco
Localització: Valle Sagrado
Població: 350 famílies
Ètnia: Quítxues
Contrapart local: ADEHPRI

Equador – (veure més)
Àrea d’intervenció: Cuenca
Localització: Província d’Azuay
Població: 350 famílies
Ètnia: Cañaris
Contrapart local: Prefectura del Azuay

Líban - (veure més)
Àrea d’intervenció: Vall de la Beqaa
Localització: Terbol
Població: 80 famílies
Ètnia: Àrabs (refugiats/des de la guerra de Síria)

Fes click per veure les imatges: http://www.alkaria.org/gallery/fotografies-activitats-destiu-a-afanour-marroc-2013/

Del 03 de setembre de 2012 al 15 de setembre del 2012.

Localització del projecte:

Afanour és un poble/barri rural situat al palmeral del Todra a 3km del centre de Tinghir, que pertany a la província de Tinghir, regió Meknes-Tafilalet del sud-est del Marroc.

Breu descripció del projecte:

El projecte té dues fases: durant la primera s’oferirà formació en activitats de lleure i jocs així com guies per a la utilització de material i dels jocs com a alternativa formativa. La segona fase és la posada en pràctica amb infants, oferint una setmana d’activitats per a ells. Durant tot el projecte a la tarda es realitzaran activitats esportives.

Objectius del projecte:

- donar una alternativa formativa als joves del barri d’Afanour a Tinghir, sud-est del Marroc;

- oferir noves oportunitats als joves;

- implicar els joves en activitats que es duen a terme al barri;

- fomentar la participació dels joves i les seves iniciatives;

- afavorir la implicació dels joves amb l’associació local (AFANOUR) i les seves ganes de crear activitats i accions al poble;

- donar una alternativa als infants del barri perquè no estiguin al carrer i juguin;

- oferir educació no formal als infants del barri.

Segona fase 2012

 Afanour, Tinghir (Marroc) projecte amb el suport de l’ajuntament L’Hospitalet i d’Abrera.

El projecte ha cultivat, en cinc parcel•les de 400m² del nou palmeral d’Afanour (Tinghir, Marroc) 41 palmeres de la millor qualitat amb l’objectiu que esdevinguin un viver de noves palmeres. Durant un període pròxim a l’any des de la seva plantació aquestes palmeres produeixen entre 10 i 15 ceps de noves palmeres femelles (productores de dàtils).

 Aquests ceps seran entregats a les famílies amb rendes baixes que acceptin, mitjançant la signatura d’un contracte amb la contrapart local, explotar un mínim de 20 anys la seva parcel•la.

Les 41 palmeres cultivades pel projecte podran generar més de 100 palmeres que significaran l’explotació de 60 noves parcel•les per a famílies amb rendes baixes.

El “nou” palmeral d’Afanour:

El palmeral d’Afanour, província de Tinghir, a la regió de l’Atles Marroquí es va crear l’any 2005 per iniciativa de l’associació local AFANOUR. Aquest nou palmeral ocupa una superfície de 80 hectàrees de terreny agrícola que és propietat de la mateixa comunitat d’Afanour.

El palmeral neix com un projecte agrícola col·lectiu que divideix equitativament la seva superfície en 1870 parcel·les per a cada una de les unitats familiars d’aquesta comunitat. La posada en marxa d’aquest palmeral és de les poques, sinó l’única, explotació agrícola col·lectiva que ha nascut gràcies l’esforç de l’associacionisme local al Marroc.

 La viabilitat d’una explotació agrícola d’aquestes característiques està totalment garantida, ja que la rendibilitat del dàtil és molt alta i els costos de manteniment de la palmera són escassos.  Una palmera de bona qualitat pot produir anualment entre 30 i 70 kg de dàtils amb un valor al mercat de 10 o 12 €/kg.

Gràcies a l’ajut del Fons Català i de la Unió Europea que han subvencionat diverses etapes del projecte per valor de 85.000€, el nou palmeral disposa de tota la infraestructura necessària per a iniciar l’explotació a alt rendiment.

 En una parcel·la del  nou palmeral d’Afanour s’hi poden plantar fins a nou palmeres que poden aportar una rendibilitat raonable, al cap de cinc anys, de 3.000 €/any per a cada parcel·la/família.

 A més a més, el palmeral esdevé sostenible amb el medi i autosuficient gràcies als seus dos pous d’aigua amb capacitat per a 400 m³ que reparteixen l’aigua mitjançant una xarxa de reg gota a gota. L’explotació també disposa de subministrament propi d’electricitat gràcies a diverses plaques solars.

 Actualment, el projecte està en el seu cinquè any i la seva ocupació actual es del 10%.

 El repte immediat és potenciar l’explotació de les parcel·les entre totes les famílies de la comunitat d’Afanour. La plena explotació del palmeral podria suposar un creixement econòmic col·lectiu de més de 3 milions d’euros/any en una economia local força empobrida.

 La irrupció d’aquesta immensa illa verda de més de 17.000 palmeres transformaria els desiguals rols endèmics del repartiment de riqueses i de terres cap un repartiment equitatiu, democràtic i autogestionat.

 Aquest projecte ha comptat amb el finançament dels ajuntaments de L’Hospitalet i d’Abrera i de l’escola Magòria de Barcelona. La contrapart del projecte ha estat l’associació AFANOUR de Tinghir.

 El projecte es va iniciar el mes d’agost amb una presentació pública davant les autoritats electes de la municipalitat de Tinghir, el representants de la delegació provincial d’educació, la federació d’associacions del Todra i diverses associacions de la regió, així com representants de la població local.

 La tramitació dels permisos d’obres es va dilatar excessivament durant 7 mesos degut a la burocratització i la negligència de les autoritats locals representants del Ministeri d’Interior. Cal destacar el poc compromís dels representats de l’Estat cap a qualsevol projecte o iniciativa que sorgeixi fora de les seves estructures.

 Finalment, un cop aconseguit el permís d’obra, la construcció del centre es va dur a terme sense cap altre contratemps en un període de 3 mesos.

 La viabilitat del l’escola bressol ha quedat garantida ja que el projecte ha recollit 75 preinscripcions d’infants per a una capacitat màxima de 50 nens i nenes.

 Actualment, a les regions berebers de parla amaziga, les escoles bressols autogestionades per associacions locals esdevenen una eina importantíssima perquè el pas dels infants a l’educació estatal de parla àrab no sigui un procés traumàtic en el seu aprenentatge.

 La defensa i enfortiment de l’hàbitat tradicional esdevé un principi bàsic pel desenvolupament de les poblacions indígenes que en el fons estan poc preparades econòmicament per a afrontar un nou hàbitat urbà.

 Així, l’objectiu no és substituir l’hàbitat tradicional sinó adaptar-lo al conjunt de necessitats bàsiques que tota comunitat necessita: aigua, infraestructures, energia, …

 En el període 2007-2010 AL KARIA va coordinar un programa al Ksar Khorbat Oujidi de Tinejdad (Marroc) per a posar fre a la degradació d’aquest hàbitat tradicional.

 Els ksars són alcassabes emmurallades d’adob, unes construccions pròpies de les poblacions indígenes berbers de les valls presaharianes del sud del Marroc.

 Cada any aquestes regions veuen desaparèixer centenars de les seves estructures tradicionals degut a la transformació i abandonament d’aquest hàbitat tradicional.

 A més, les famílies que s’han dedicat des de sempre a l’agricultura o la ramaderia queden fortament hipotecades al manteniment d’una nova forma d’hàbitat que es troba molt per sobre de les seves possibilitats econòmiques reals.

 Mitjançant l’aportació econòmica del Col·legi d’Arquitectes i Aparelladors de Barcelona (Xarxa de sanejament i pluvials 2007 i Rehabilitació de les muralles 2009), el Ksar Khorbat Oujidi ha vist culminades dues de les obres col·lectives indispensables per la seva supervivència futura.

 Ara que ha finalitzat la nostra feina al Ksar, presentem el treball “Estudi i avaluació tècnica del Ksar Khorbat” encarregat per la nostra organització al Centre de Cooperació i Desenvolupament de la UPC i realitzat per quatre estudiants d’arquitectura.

L’estudi, mitjançant uns criteris tècnics, reflecteix que les intervencions dutes a terme han servit per a frenar la migració cap a l’exterior del Ksar i per a augmentar l’ocupació del mateix, a la vegada que s’ha produït una revalorització de l’hàbitat per part dels seus habitants.

L’objectiu principal és equipar els hàbitats tradicionals dels avenços tècnics indispensables per a oferir a les seves poblacions la possibilitat de no migrar degut a la manca d’infraestructures o de recursos bàsics.