Hàbitat tradicional i desenvolupament haurien de ser dues paraules estretament lligades als països i a les regions rurals en vies de desenvolupament. Sovint, la mala interpretació de la modernitat empeny les poblacions indígenes rurals a transformar els seus hàbitats tradicionals en hàbitats urbans poc o gens adaptats al terreny i poc o gens sostenibles amb el medi.

 La defensa i enfortiment de l’hàbitat tradicional esdevé un principi bàsic pel desenvolupament de les poblacions indígenes que en el fons estan poc preparades econòmicament per a afrontar un nou hàbitat urbà.

 Així, l’objectiu no és substituir l’hàbitat tradicional sinó adaptar-lo al conjunt de necessitats bàsiques que tota comunitat necessita: aigua, infraestructures, energia, …

 En el període 2007-2010 AL KARIA va coordinar un programa al Ksar Khorbat Oujidi de Tinejdad (Marroc) per a posar fre a la degradació d’aquest hàbitat tradicional.

 Els ksars són alcassabes emmurallades d’adob, unes construccions pròpies de les poblacions indígenes berbers de les valls presaharianes del sud del Marroc.

 Cada any aquestes regions veuen desaparèixer centenars de les seves estructures tradicionals degut a la transformació i abandonament d’aquest hàbitat tradicional.

 A més, les famílies que s’han dedicat des de sempre a l’agricultura o la ramaderia queden fortament hipotecades al manteniment d’una nova forma d’hàbitat que es troba molt per sobre de les seves possibilitats econòmiques reals.

 Mitjançant l’aportació econòmica del Col·legi d’Arquitectes i Aparelladors de Barcelona (Xarxa de sanejament i pluvials 2007 i Rehabilitació de les muralles 2009), el Ksar Khorbat Oujidi ha vist culminades dues de les obres col·lectives indispensables per la seva supervivència futura.

 Ara que ha finalitzat la nostra feina al Ksar, presentem el treball “Estudi i avaluació tècnica del Ksar Khorbat” encarregat per la nostra organització al Centre de Cooperació i Desenvolupament de la UPC i realitzat per quatre estudiants d’arquitectura.

L’estudi, mitjançant uns criteris tècnics, reflecteix que les intervencions dutes a terme han servit per a frenar la migració cap a l’exterior del Ksar i per a augmentar l’ocupació del mateix, a la vegada que s’ha produït una revalorització de l’hàbitat per part dels seus habitants.

L’objectiu principal és equipar els hàbitats tradicionals dels avenços tècnics indispensables per a oferir a les seves poblacions la possibilitat de no migrar degut a la manca d’infraestructures o de recursos bàsics.